
Como adultos, a través de los más pequeños de la casa podemos volver a disfrutar de las emociones sentidas con una canción, una película, un lugar, una experiencia… viviéndolo a través de la mirada pura de la infancia. El cine, como muchas otras artes, pese a percibirse de forma individual, cuando consigue generar huella es cuando se disfruta como experiencia compartida, sobre todo cuando existe un vínculo especial entre las personas. Para buscar la inspiración e iniciar a los pequeños en el mundo del cine y convertirlo en un pequeño rito iniciático compartido, cinco grandes grupos de música para público familiar han propuesto cinco películas que seguro consiguen encandilar a grandes y pequeños.

2 princeses barbudes
Marc de 2 princeses barbudes ha escogido un clásico contemporáneo del stop motion, y lo ha argumentado utilizando su lengua materna con un texto repleto de pasión y desenfado, algo que también consigue con su banda de música. Marc propone la magnífica…

Wallace & Gromit: La maldición de las verduras (2005)
de Nick Park y Steve Box
La pel·lícula que recomanem és La maledicció de les verdures de Wallace i Gromit en la seva versió en català. Sovint a les barbudes ens diuen «princeses verdures». A casa som molt fans de les pel·lícules d’animació de Nick Park de l’estudi Aardman. Ens encanta Chicken Run, l’Ovella Shaun, Wallace i Gromit i fins i tot una sèrie que es deia Creature Comforts (brutal!). Tenim la sort que totes s’han doblat al català i la traducció és boníssima, amb un vocabulari ric, expressions i frases fetes del català i sense ser antiquat. Ens agrada perquè està plena de detalls humorístics, tant de guió com de imatge que et fan riure molt.
En el cas de La maledicció de les verdures combinen un guió divertit, amb uns personatges brutals i uns gags perfectes. Ens encanta l’escena de l’església on hi ha tot el poble reunit per parlar del «monstre» que es menja les verdures. Mentre hi ha l’escena on el capellà sembra la por entre els assistents, l’acompanya una música tètrica d’orgue… Però resulta que l’està tocant l’organista i el fan parar. Bé, així escrit no té tanta gràcia, però a casa riem molt. També de tant en tant, ens surt alguna frase de la pel·lícula com ara: «M’han dit que aquí hi ha un conill que et fa la guitza».
Salvant les distàncies, amb les barbudes intentem fer un tipus de cançons així, que hi hagi contingut, que siguin divertides i que hi hagi diferents nivells de comprensió. Els infants es queden amb les coses més superficials, a mida que es van fent grans ja riuen amb algunes bromes i els adults s’ho passen teta amb les bromes i els referents. A banda de tot això, és una obra mestra de l’stop-motion.

Chumi Chuma
Alberto Rodrigo, alias «Chumi» de Chumi Chuma, demuestra su irrefrenable pasión por la música al decantarse por una película de Pixar en el que las canciones forman parte del corazón de la historia…

Coco (2017)
de Lee Unkrich y Adrián Molina
De todas las películas maravillosas que nos ha dado la época dorada de Pixar, que desafortunadamente parece que ya quedó atrás, yo me quedo sin duda alguna con Coco.
Música, familia, vida más allá de la muerte, propósito… toda una serie de temas claves y maravillosos de la condición humana y encima ambientada en el que sea probablemente el mejor país del mundo: ¡México! ¿Qué más se puede pedir?
Con una estética de una belleza sin igual esta película consigue lo que siempre hemos pretendido desde Chumi Chuma: que toda la familia pueda disfrutar del mismo momento (sea una canción o en este caso una película) porque distintas dimensiones del mismo apelan a unos y a otros. Puedes ver Coco con tu hijo y alucinar mandarinas igual que él aunque probablemente cada uno lo haréis por un motivo diferente. El mensaje es profundo y creo que a todos llega por igual, pero si hace falta y todavía tienes sólo 5 años puedes disfrutar sencillamente de la divertida aventura que se despliega ante tus ojos. Conseguir profundidad humana y la más pura diversión a la vez es sin duda un portento y hay que celebrarlo, ¡carajo!
Un buen ejemplo de la compleja sencillez de esta película sería la canción estrella de su banda sonora «Recuérdame», escrita por Kristen Anderson y Robert López. La primera vez que oímos esta canción es en boca de la vanidosa estrella de la ranchera Ernesto de la Cruz y por el contexto y su intérprete entendemos que la canción no es más que una reivindicación de si mismo para si mismo. Un «mírame, soy el mejor» de manual. Posteriormente averiguamos que la canción fue originalmente compuesta por Héctor (ancestro de Miguel, nuestro protagonista) para su hija Coco, ya que tuvo que abandonar el hogar para ejercer su trabajo de músico. La canción sigue siendo la misma, palabra por palabra y nota por nota, pero esa nueva información sobre el contexto de su creación la convierte en una pieza absolutamente diferente a lo que pensábamos: un padre despidiéndose de su hija y dándole cariño ¿No es increíble?. Por último, al final de la película, de nuevo la canción vuelve a cambiar de significado cuando es Miguel quien la canta para su abuelita y ella la canta con él. En esta ocasión se transforma en una oda a la memoria familiar más allá de la muerte.
Kristen Anderson, letrista de la canción, asegura que recibieron el encargo de hacer una canción que tuviera estas tres lecturas diferentes a lo largo de la película incluso antes de que se desarrollara el guion y que a ella se le apareció toda la letra en un solo trayecto en el metro de Nueva York. Una historia prodigiosa para una canción prodigiosa para una película prodigiosa.

Dàmaris Gelabert
La incombustible Dàmaris Gelabert propone una película eterna para grandes y pequeños, y lo hace desde desde su lengua materna conectando con su parte más emocional, sentimental y personal. Dàmaris abre su corazón eligiendo…

Mary Poppins (1964)
de Robert Stevenson
Mary Poppins i jo – Dàmaris Gelabert
Els meus pares, el meu germà i jo, vam anar en família a veure l’estrena de Mary Poppins a Barcelona el dia de Nadal, jo encara no havia nascut, així que més que veure-la, la vaig escoltar de forma intrauterina. Em va agradar tant que tres dies després vaig decidir néixer.
Estic segura que aquest primer contacte amb Mary Poppins ha marcat d’una forma especial la meva vida. Els meus pares van comprar un vinil amb algunes de les cançons de la pel·lícula i es va convertir en la banda sonora principal de la meva infantesa.
No recordo la primera vegada que la vaig veure, però des del primer moment, em vaig enamorar dels personatges, de la història, de la música i dels missatges que transmet. Mary Poppins va ser en el meu ídol d’infància, volia ser com ella, cantar cançons pels infants, divertir-me i fer màgia amb les cançons.
És la pel·lícula que més vegades he vist i la recomano perquè barreja realitat amb fantasia, promou la imaginació, és familiar amb un bon sentit de l’humor, transmet molts valors i missatges per reflexionar i les seves cançons continuen sent divertides i d’una qualitat increïble.
Tot i el pas dels anys, la banda sonora composta pels germans Sherman i les interpretacions de Julie Andrews i Dick Van Dyke junt amb les seves coreografies, encara són un regal per l’espectador de qualsevol edat.
Veure una obra mestra del cinema musical com Mary Poppins, hauria de ser una assignatura obligatòria per a totes les famílies. A part de convertir-se en un moment memorable, suposa una forma de transmissió de la cultura musical que els infants han d’anar descobrint.
La seqüela “El Regreso de Mary Poppins” que es va estrenar el 2018 és també fantàstica, tendra amb la mateixa essència i esperit de l’original i per a mi Emily Blunt està increïble, segur que us agradarà!
El meu suggeriment és que veieu les dues en família en la seqüència cronològica correcta. Estic segura que “Al compàs i amb una mica de sucre, trobareu la màgia de viure i imaginar”.

El Pot Petit
El Pot Petit presenta un gran clásico del cine de animación de Disney que ha marcado a múltiples generaciones, tal y como lo hacen ellos con su música. Texto en su lengua original en catalán para recomendar…

El Rey León (1994)
de Rob Minkoff y Roger Allers
El Rei Lleó és una de les primeres pel·lícules que recordem de Disney. Ens agrada proposar-la per la seva història, que té un punt dramàtic, de dol, però que també és una història de superació, de creixement personal. Acompanyat dels amics que es troba, el protagonista va creixent, es va fent gran i va superant totes les adversitats. També ens agrada perquè és una de les primeres pel·lícules de les que en recordem tota la banda sonora! Ens sabem de dalt a baix totes les cançons que s’hi representen, moltes d’elles hits de la nostra de la generació. Per altra banda, creiem que aquesta pel·lícula ha inspirat a molta gent a voler estudiar música i a seguir escoltant musicals, tant teatrals com cinematogràfics. La considerem un bon referent i pensem que és un clàssic que els nens i nenes d’avui han de conèixer!

La Fantástica Banda
Alberto Mate, director musical, guitarra y voz de La Fantástica Banda viaja a los psicodélicos sesenta para recomendar…

Yellow Submarine (1968)
de George Dunning
La película para peques que elijo desde La Fantástica Banda, sin duda, el Submarino Amarillo de nuestros amados Beatles.
Y es que sin ellos, probablemente la Fantástica Banda no habría existido. La película es un viajazo que deja fascinado a toda la chavalada, tanto por su color, su estética, como por su historia. Pero lo más impresionante de todo es su banda sonora, una selección de grandes canciones de diversas épocas de los Beatles que, a mí en su momento y a mis hijas actualmente, se les han quedado en la cabeza para siempre convirtiéndonos a todos, sin remedio, en fans del mejor cuarteto de la historia de la música popular. ¿Qué más se le puede pedir a la vida?
Si aún no la has visto, ya tienes plan para este fin de semana.

Pongo este fotograma de una mis películas imprescindibles iniciáticas para cerrar el artículo y dar las gracias a todas las personas que han participado de forma desinteresada en la elaboración del artículo.
Para toda persona interesada en leer otras voces del mundo de la música y del cómic recomendando películas imprescindibles, aquí dejo algunos artículos anteriores:
Las películas imprescindibles de 15 músicos de bandas de rock, punk y metal estatal
Las películas imprescindibles de 10 músicos de bandas indie, trotamusicos y cantautores estatales
Las películas imprescindibles de 6 grandes MC del rap estatal
Las películas imprescindibles de 6 grandes autores del cómic estatal